- Juanvi Martín i Pedro Jaime Zaragozí dirigeixen els treballs d’excavació i neteja que s’han portat a terme gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Altea, a través de les regidories d’Urbanisme, Cicle Hídric i Medi Ambient i de l’ONG De Amicitia, així com empreses i voluntaris locals
Al voltant de 200 veïns i veïnes d’Altea assistien ahir a la presentació d’un dels descobriments arqueològics més importants de la història local que, fins ara, es desconeixia: el Poador del Pontet. Prèviament a la visita guiada al jaciment va tenir lloc al Centre Social d’Altea, davant la gran expectació del nombrós públic assistent, l’explicació dels treballs portats a terme a l’excavació.
Jaume Llinares, alcalde d’Altea, i la resta de regidors de l’equip de govern van acompanyar als directors de l’excavació, Juanvi Martín i Pedro Jaime Zaragozí, els quals van explicar que es tracta d’una font semicircular de caràcter monumental del segle XVIII, on brollaven 12 xorros d’aigua sobre una basseta rectangular de nou metres de llarg que era punt d’abastiment d’aigua dels habitants de l’època. La datació del jaciment es situa entre el segle XVIII i XX i en un document de 1782 s’anomena per primera vegada el Poador del Pontet i al projecte de revestiment de la sèquia en 1963.
El passat mes d’octubre de 2015 començaven els treballs arqueològics d’excavació al Poador del Pontet que s’han continuat durant aquest estiu traient a la llum una construcció semicircular de 12 metres de diàmetre i d’aproximadament 60 m2.
Els dos responsables de l’excavació van explicar que el reblit de l’estructura circular es produiria a causa de l’aportació de fang del barranc del Barranquet, que corre a la part oest. Segons Martín i Zaragozí, açò ocorreria a mitjans del segle XIX, tenint en compte els materials trobats durant l’excavació. ‘’Entre les persones més majors del veïnat, assenyalaven els historiadors, ningú recorda haver vist o escoltat parlar als seus pares o avis d’aquesta estructura, però sí l’ús del mateix tram de la sèquia com a llavador fins els anys 50 del segle XX’’.
Després dels treballs d’excavació, els seus responsables afirmaven que, ‘’podem determinar tres fases d’ús del jaciment. La primera des del segle XVIII fins al reblit del Poador, durant el primer terç del segle XIX. La segona, la de l’Escorredor des del segle XIX fins a mitjans del segle XX. D’aquesta època també és l’ús com a llavador d’aquest tram de la sèquia del Reg Major. L’última fase aniria des de 1965 fins a l’actualitat, amb el revestiment de formigó del caixer de la sèquia i la construcció d’un xicotet assut auxiliar al llit del barranc’’.
Com assegurava l’alcalde d’Altea, ”el descobriment de les restes arqueològiques del Poador del Pontet és una fita històrica per a la nostra localitat”. Jaume Llinares ha destacat la importància històrica que el jaciment suposa per a Altea, per a l’enriquiment de la nostra cultura i patrimoni. Per aquest motiu, donada la importància del descobriment, i després de les dos campanyes d’excavació, des de l’Ajuntament d’Altea s’ha volgut mostrar a la ciutadania el resultat del treballs arqueològics ”in situ”. Els treballs d’excavació i neteja s’han portat a terme gràcies a la col•laboració de l’Ajuntament d’Altea, a través de les regidories d’Urbanisme, Cicle Hídric i Medi Ambient i de l’ONG De Amicitia, així com empreses i voluntaris locals.
La regidora d’Urbanisme, Imma Orozco, s’ha referit a la ‘’excepcionalitat de la troballa’’ i assenyalava la intenció del consistori de seguir donant suport als treballs d’excavació, per localitzar dos estructures més, annexes, així com la consolidació de les restes i la possibilitat de fer-les visitables amb la seua musealització. ‘’El pressupost de la regidoria d’Urbanisme contempla finançament per a la recuperació del patrimoni, però també s’han implicat destacadament les regidories d’Infraestructures i Cicle Hídric i Medi Ambient’’, assenyalava Orozco.
A més, la continuació dels treballs ajudaria a donar resposta a aspectes referents a les causes de l’abandonament d’una estructura d’aquestes característiques, la seua manca de manteniment i neteja, fins arribar al seu oblit.
Però no és l’única estructura present al jaciment. Es tracta d’un complex hidràulic on també s’ha excavat un canal polivalent de reg i drenatge de mitjans del segle XIX anomenat popularment l’Escorredor de Pesaria, un sifó de grans dimensions i diferents dispositius per derivar l’aigua del barranc a la sèquia, utilitzats en èpoques de sequera.
El regidor Cicle Hídric i d’Infraestructures, Roque Ferrer, ha posat l’accent en la singularitat de l’estructura hidràulica descoberta, ‘’d’enorme magnitud històrica i arqueològica per al nostre municipi, que ens mostra fidelment i amb esplendor la tecnologia constructiva i hidràulica del segle XVIII, quan ja s’utilitzava en cant rodat, formant mosaics, com a paviment. El que ens podria donar més dades sobre les activitats que en aquella època es portaven a terme a través del material trobat en la part més profunda del tall estratigràfic elaborat’’.
Ferrer afegia que ‘’des de l’equip de govern hem trobat interessantíssim i necessari el descobriment del Poador del Pontet, i per això des de les regidories de Cicle Hídric i Infraestructures hem col•laborat posant a la disposició de l’equip de treball de camp la maquinària pesada necessària per a fer la retirada i moviments de terra més grossos, així com d’adequació de l’accés a l’espai mitjançant el desbrossat’’.
A partir de setembre, ha anunciat Ferrer, se’ls facilitarà un georadar per a detectar més estructures soterrades, ‘’previstes i intuïdes pels directors de l’excavació, el que suposarà un treball de camp més eficaç i eficient, a la volta que motivador’’.
Ferrer s’ha compromés també a ‘’dimensionar el cabal d’aigua que oferia aquella estructura hidràulica, mitjançant un càlcul algebraic utilitzant els teoremes típics en mecànica de fluïts, que ens podria donar informació de quanta població, com a màxim, podria abastir. La qual cosa podria donar indicis demogràfics al voltant de l’època de construcció’’.
Des de la regidoria de Medi Ambient, la seua responsable, Beatriu Nomdedeu, ha informat que s’ha dotat de voluntaris i voluntàries al projecte. ‘’Des del primer moment s’han organitzat camps de voluntariat per a treball en el jaciment. Ho hem fet en col•laboració amb l’ONG De Amicitia. A més hem facilitat una part de material per als treballs al jaciment per a excavar, desenterrar, netejar, catalogar, i demés accions necessàries per a la recuperació del Poador del Pontet’’.
‘’La restauració d’aquest espai vinculat al sistema de reg, les sèquies, i a l’agricultura posa de rellevància la necessitat de recuperar i donar valor a allò que ens ha sigut legat i ha caigut en l’oblit’’, assenyalava Nomdedeu. ‘’L’aigua va convertir Altea en un poble conegut pels seus cultius: hortalisses, vinya, ametllers, oliveres. És la nostra responsabilitat recuperar espais i infraestructures que ens recorden l’esforç dels nostres avantpassats, per mantenir una terra fèrtil’’.
Amb la inauguració de les primeres fonts públiques el 1889, no desapareixerà el costum de anar-hi a per aigua i llavar però, a poc a poc, el poador va quedar en l’oblit. Al seu lloc, el remolí que forma l’aigua al entrar en el sifó, va fer que els veïns li posaren el “caragolet”.
