L’acte de presentació de Solsmarina i L’últim Ngaranna tenia lloc ahir a la tarda amb la presència dels autors Xavier Mínguez i David Boteller.
Més de 200 alteans i alteanes acudien ahir a la vesprada a la presentació en societat de les edicions de les obres guanyadores de “Premis Altea de Literatura i Investigació 2023”, “Solsmarina” de Xavier Mínguez López i “L’últim Ngaranna” de David Boteller Más. Un acte que, com és habitual, comptava amb la participació dels autors, l’edil de Cultura, Pepa Victoria Pérez, el president de Caixaltea, Sergio Olivares i l’ànima mater d’estos premis, director de la Càtedra Enric Valor de la UA, l’alteà Joan Borja.
La primera a prendre la paraula era la responsable municipal de Cultura, que agraïa la presència de companys de taula i presents i destacava la importància i l’emoció de l’acte d’ahir a la nit. “Tot i que pensem que el dia més important dels premis pot ser el dia de la Gala, hui és el dia gran ja que veuen la llum dos criatures dels nostres Premis Altea”; apuntava la regidora.
Pepa Victoria Pérez també agraïa tots els suports que diferents estaments donen als premis i que han permès que després de només 7 edicions s’hagen convertit en cita destacada de les lletres valencianes.
Com a President de Caixaltea, Sergio Olivares recordava que la Fundació Caixaltea ha estat donant suport als premis des del començament. No en va finança el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel.la i Prosa Creativa, valorat en 5.000€ i que en esta dició requeia a l’obra Solsmarina. També Olivares apuntava a la importància de tenir una Entitat Bancària en què la seua Fundació dóna suport a projectes culturals, socials i esportius del municipi i ressaltava la satisfacció que per a l’entitat i per a ell suposa formar part de Premis Altea. “Estar ací esta vesprada és una d’aquelles vegades que val la pena formar part de l’entitat, ja que moltes vegades s’han de prendre decisions que no ens agradaria prendre però que no hi ha més remei que fer-ho”: Declarava el President de Caixaltea Sergio Olivars.
I tot seguit prenia la paraula Joan Borja, impulsor dels premis. Borja també dedicava una sèrie d’agraïments a les institucions col·laboradores amb estos premis com Caixaltea, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut de Cultura Alacantina Juan Gil-Albert, la Diputació d’Alacant, la Generalitat Valenciana a través del programa de Foment del Multilingüisme i l’Ajuntament d’Altea.
“És una obsessió per a nosaltres que els llibres que editem tinguen el perill de ser llegits”, apuntava Borja, en clara referència a Joan Fuster, i recordava la figura de Joan Fuster i la seua inquietud per la necessitat que els llibres siguen llegits per cobrar sentit. “Hui és el dia en què pren sentit la festa de la literatura, al meu parer, i que no és res més que haja algú que escriu com Xavier i David i algú que llegeix. Si no, no es completa esta festa i per això la idea que s’havien d’editar els llibres guanyadors”. Afegia Joan Borja. Les obres son editades per Aila Edicions.
Borja ressaltava la qualitat humana dels dos premiats. “Darrere de les grans genialitats, que crec que és el cas de Xavier i David, hi ha normalment una qualitat humana per damunt de la mitjana i és el cas. Cosa que agraïsc profundament” concloïa el coordinador de Premis Altea.
Pel que fa al contingut dels llibres, eren els mateixos autors els que feien una sinopsi de les seues obres.
Xavier Mínguez, Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, explicava als presents que Solsmarina va sorgir de la fascinació que li va provocar la visita a Pentidattilo, un burg medieval a prop de la costa calabresa. “La muntanya amb forma de mà que dóna nom al poble em va suggerir escriure al voltant de la part antiga que una associació estava intentant reconstruir malgrat la pressió de la màfia local”.
“El procés d’escriptura ha sigut molt llarg. Des que vaig escriure el primer capítol fins que el vaig acabar van passar alguns anys. És més, vaig reescriure algunes parts i en vaig modificar moltes altres. La idea era reflexionar sobre la solitud, però al final la novel·la també reflexiona sobre la identitat, lligant ambdues idees. Marina, la protagonista, per combatre la solitud que ha buscat, es desdobla en múltiples identitats, i acaba contemplant en quina mesura cadascuna forma part de la seua essència, fent la persona que és”. Detalla Mínguez, que afegia que “la novel·la està ambientada a Itàlia, país on vaig viure de jove i on torne sempre que m’és possible”.
“Solsmarina té molts components diversos: realisme màgic, xarxes socials, trajectòries personals singulars, etc. Francament, vaig gaudir molt escrivint-la, encara que combinar tants elements també suposava un repte. Ho vaig resoldre amb el peculiar humor de la protagonista, que sap treure ferro a les seues reflexions més transcendents”, conclou Xavier Mínguez.
Per la seua banda, David Boteller Mas, autor de L’últim Ngaranna, Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, valorat amb 4.000€, reconeixia tenir un especial interès en l’escriptura i en les novel·les fantàstiques i d’aventures.
Boteller ha treballat a diverses institucions vinculades a l’àmbit social i la cooperació internacional que li han permès conèixer de primera mà la realitat dels països amb escassos recursos.
Marina, una xiqueta de 8 anys amb molt poca confiança en ella mateixa, se sent frustrada per les dificultats que té a l’escola. Esta situació canvia quan, de forma fortuïta, cau a les mans un llibre molt rar. Al llibre s’explica la història de Wangari, una xiqueta africana que és triada pels avantpassats de la seua tribu per trobar un arbre misteriós anomenat Ngaranna. L’arbre és el darrer recurs de la gent de la Terra dels Turons per evitar que la sequera els expulse de casa. Acompanyada pel seu amic Dinganii, una ratapinyada de cabells daurats, Wangari viu una llarga aventura a través de la qual aprèn a superar obstacles i a guanyar confiança en si mateixa. A més, Wangari ha de conviure amb una dificultat afegida: és cega de naixement.
“M’agrada partir de fets quotidians per construir històries fantàstiques i despertar la imaginació de lectors i lectores”. Concloïa David Boteller, desitjant que la seua obra agrade als lectors i lectores.
