La conselleria de Cultura ha donat llum verd a l’inici de l’expedient de declaració de l’aqüeducte romà Els Arcs com Bé d’Interés Cultural amb categoria de Monument per resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Així ho ha donat a conéixer la regidora d’Urbanisme, Verónica López, recordant que “al setembre de 2008, la corporació alteana va aprovar amb la unanimitat de tots els seus membres la sol·licitud de Declaració de Bé d’Interés Cultural per a l’aqüeducte dels Arcs i quasi dos anys després, el dia 10 de maig de 2.010, la conselleria de Cultura i Esports aprova l’inici de l’expedient de Declaració de Bé d’Interés cultural”.
En eixe sentit, des d’Urbanisme, López ha manifestat la “satisfacció per este nou pas en la protecció de l’aqüeducte dels Arcs perquè suposa una gran alegria saber que ja s’inicia l’expedient perquè nostre aqüeducte siga declarat Monument ja que al llarg del temps tots hem anat veient el progressiu deteriorament d’esta infraestructura hidràulica per l’absència de protecció”. La regidora ha informat a més de diversos descobriments en el marc de l’Avaluació ambiental Estratègica de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana “on hem comprovat que existixen més pilars en un número de 20 i inclús un voluminosa resta del nucli de l’arrancada d’un arc de l’aqüeducte amb part de la canalització situat a 500 metres del primer pilar”. Amb açò, “gràcies a la publicació de l’inici d’este expedient s’establixen les mesures cautelars necessàries per a la preservació de les restes existents així com la delimitació de l’àmbit de protecció, la qual cosa és fonamental per a evitar que es continuen perdent pedres del nostre aqüeducte” constata la regidora.
L’edil socialista ha considerat que “si s’haguera actuat d’esta manera amb altres infraestructures del nostre municipi s’haguera evitat la desaparició de moltes infraestructures emblemàtiques per a Altea que han anat desapareixent durant anys davant de la passivitat dels nostres anteriors governants, inclús el propi aqüeducte no haguera arribat a la situació d’abandó en què es troba en l’actualitat, si s’haguera iniciat este procediment molts anys arrere”. No obstant això, este nou pas en la conservació de l’aqüeducte és per a la regidora, “motiu que tota Altea estiga orgullosa que s’inicie l’expedient que permeta que una infraestructura com esta puga ser elevada per la conselleria a la categoria de Monument, perquè a més una vegada protegit tot el conjunt monumental podem treballar per a aconseguir els recursos necessaris per a l’estudi, excavació i reconstrucció científica del monument”.
La Direcció General de Patrimoni descriu, en el seu annex I, l’immoble objecte de la Declaració destacant que l’Aqüeducte està datat en el període Alt Imperial romà (segle III D.C.), i que es tracta d’una obra d’enginyeria hidràulica d’autoria desconeguda. Es tracta d’un Aqüeducte que permet salvar el barranc dels Arcs desconeixent-se en l’actualitat els punts d’origen i de destí de la infraestructura, si bé es pot considerar com a hipòtesi probable que comunicara els dos nuclis romans més importants de la zona, el Turó de la Pila i el poblat romà costaner de l’Albir. La Resolució inclou a més que “la zona on es distribuïxen les restes patix una important pressió urbanística existint construccions molt pròximes als murs on s’ubiquen les bases dels pilars”. Es constata també que l’Aqüeducte posseïx un extraordinari valor històric, arquitectònic i etnològic.
La justificació de la delimitació de l’entorn de protecció ha sigut paisatgístic, establint al voltant de les arcades un àmbit de protecció que garantisca la conservació del seu entorn i de les seues vistes lligades a l’accident geogràfic que va justificar la seua execució, i també arqueològic en previsió de possibles troballes arqueològiques lligades al monument. A més s’establix un àmbit de protecció comprés entre dos línies virtuals que es troben a 100 metres de cada punt de l’eix de l’Aqüeducte.
