Davall el títol “La Transició a la Democràcia a Alacant” la Universitat d’Alacant, a través de l’Arxiu per la Democràcia, acosta fins a Palau Altea una mostra de la història provincial i espanyola de 1974 a 1982. L’exposició estarà oberta al públic al Centre d’Arts des del 17 de març al 9 d’abril; així ho ha confirmat l’edil de Cultura i responsable del Palau, Miquel Zaragoza, acompanyat pel president del Consell Assessor de l’Arxiu per la Democràcia Josep Bevià.
“Esta exposició itinerant mostra una de les èpoques més convulsives de la història recent de la nostra província i de l’Estat Espanyol. El pas d’una dictadura a una democràcia i totes les situacions polítiques, socials i culturals que es van succeir en estos primers anys de grans canvis”, ha explicat el responsable municipal de Cultura.
“L’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant està desenvolupant un excel·lent treball de recuperació i de mostra d’allò que s’ha succeït des de 1974 a 1982 en la nostra terra”, ha afegit l’edil socialista qui ha cedit la paraula a Josep Bevià, “conegut per molts de nosaltres, ja que ha sigut diputat socialista durant 23 anys i parlamentari, a més de professor universitari de Grec”.
Segons Bevià, “l’objectiu de l’exposició és el d’explicar les línies centrals de què va ser la Transició i què va succeir en la província”. “En l’exposició es troba una línia cronològica que mostra allò que s’ha ocorregut en el conjunt d’Espanya i una altra en què es veu el que va passar en eixos mateixos anys en la província d’Alacant”, ha puntualitzat el responsable de la mostra.
Bevià hi ha detallat que “l’exposició arreplega manifestacions, sobres, esdeveniments socials de distints sectors de la població, com per exemple l’homenatge que es va fer l’any 1976 a Miguel Hernández”. “Hem posat molt d’interés en els que van ser els reals protagonistes de la Transició; el poble”, ha afirmat el president del Consell Assessor de l’Arxiu. Un arxiu històric el fons documental del qual està format ja per més d’un milió de documents, donats per particulars i institucions a la Universitat amb el ferm compromís d’esta de conservar-los i difondre’ls.
Finalment, Josep Bevià ha qualificat l’exposició de “incompleta” perquè hi ha molts documents que s’han perdut i altres que no ens han entregat, “pel que des d’ací continue cridant la població que tinga qualsevol document, cartell, adhesiu, fullet, etc. que ens ho faça arribar”. Per a Beviá, “l’exposició és un argument que de constància a què no la van conéixer que no va ser una obra de gabinet, sinó un esforç de la societat. I per als que la van viure perquè vegen reflectida la seua experiència vital”.
