Durant la gala Toni Mestre és reconegut amb “el Premi Estela d’Honor”.
El dissabte 1 d’abril, vigília del Diumenge de Rams, Premis Altea de Literatura i Investigació celebrava el seu gran sopar-gala de lliurament de premis que culminen la setena edició, en què han participat un total de 133 originals i dels quals “Solsmarina” de Xavier Mínguez López, “L’últim Ngaranna” de David Boteller Más i “Llotges, porxos i riuraus” de Miquel del Rei Aynat, s’han erigit com les obres guanyadores. Així mateix, l’escriptor i periodista Toni Mestre rebia, de manera pòstuma, el reconeixement Estela d’Honor per la seua trajectòria professional.
La gala en què es van donar a conèixer els guardonats, d’entre els tres finalistes en cada modalitat, era conduïda per l’alteana i periodista de RNE Mamen Asencio i amenitzada per l’Orquestra Blava. Esta va comptar amb una àmplia representació del món de les lletres valencianes i la societat alteana que no van voler perdre’s una nit en què “Altea es converteix per unes hores a la capital valenciana de les lletres”; com així la qualifica l’ideòleg i un dels artífexs d’estos premis, Joan Borja, que iniciava la Gala amb la seua intervenció explicant la relació que al seu dia van tenir el Premi Estela d’Honor 2023 i Carmelina Sánchez-Cutillas, protagonista també d’estos premis i que Carmelina va conèixer en una gala literària, el 4 de juny de l’any 2004, en què l’associació d’escriptors rendia un homenatge a una persona excepcional de les lletres contemporànies que era la pròpia Carmelina i el discurs laudatori va anar a càrrec d’un altre alteà, escriptor i periodista, Antoni Beneyto Mestre, Toni Mestre.
Joan Borja recordava la relació d’amistat entre tots dos escriptors i “en una nit com hui, em sembla realment bonic el que ens puguem reunir ací a Palau Altea, Centre d’Arts per celebrar que ara és Altea qui rivalitza de la manera més digna, noble i civilitzada l’afecte, honor i memòria a tots ells. Toni Mestre, Francesc Martínez i Martínez i Carmelina Sánchez-Cutillas”. Argumentava Borja.
Després de la intervenció de Joan Borja, era l’edil de Cultura, Aurora Serrat, que agraïa als presents la seua assistència, que qualificava com “un dels motius de l’èxit i la consolidació de Premis Altea de Literatura i Investigació” pel seu suport a l’esdeveniment cada vespra del Diumenge de Rams.
En paraules de Serrat, “donar suport a projectes com el de Premis Altea ens fan voler seguir sent poble, voler seguir posant en valor la nostra cultura i seguir donant suport als creadors i creadores que ens regalen històries, fantasies, cerques i viatges d’altres mons que tanta falta ens fan”.
La responsable municipal de Cultura era l’encarregada d’atorgar el premi Estela d’Honor al periodista i escriptor alteà Toni Mestre. Un premi concebut per reconèixer la memòria dels creadors i les creadores que han destacat vitalment en l’àmbit de la literatura, de l’art o de la investigació. Com explicava Aurora Serrat, “consisteix en una reproducció a escala de l’Estela Funerària Ibèrica d’Altea la Vella, on convergeix un triple simbolisme relatiu a la història i el patrimoni cultural alteans, a la facultat dignificadora de la memòria humana i al valor i el reconeixement de l’honor pòstum”.
A més, Aurora Serrat feia un recorregut per la vida i trajectòria professional de Toni Mestre, al qual, a més d’una brillant carrera professional, el Premi Estela d’Honor reconeix un gran compromís amb el poble valencià.
“Amb una llarga trajectòria professional al servei de la llengua i cultura valencianes, va ser un personatge fonamental de la Transició i el moviment cultural, iniciats els anys 1970”; comentada Serrat, que apuntava que “ara és el seu poble, Altea, qui li ret l’homenatge que li devia, el Premi Estela d’Honor 2023”; un premi que era recollit pel seu germà José Manuel Beneyto.
Després del lliurament del reconeixement Estela d’Honor continuava la vetllada amb el sopar, a la qual va seguir el lliurament dels tres guardons de Premis Altea, el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novela i Prosa Creativa, que va recaure a l’obra de Xavier Mínguez López, “Solsmarina”, valorat en 5.000€ i finançat per la Fundació Caixaltea, i el trofeu “La mà del sol” de l’artista Pepe Azorín. Este premi era lliurat pel president de la Fundació Caixaltea, Sergio Olivares.
Xavier Mínguez, agraïa el premi i apuntava que “Solsmarina va sorgir de la fascinació que em va provocar la meua visita a Pentidattilo, un burg medieval a prop de la costa calabresa. La muntanya amb forma de mà que dóna nom al poble és, sens dubte, molt suggeridora i a mi em va suggerir escriure al voltant de la part antiga que una associació estava intentant reconstruir malgrat la pressió de la màfia local, la ‘Ndraguetta’ .
“El procés d’escriptura ha sigut molt llarg. Des que vaig escriure el primer capítol fins que el vaig acabar van passar alguns anys. És més, vaig reescriure algunes parts i en vaig modificar moltes altres. La idea era reflexionar sobre la solitud, però al final la novel·la també reflexiona sobre la identitat, lligant ambdues idees. Marina, la protagonista, per combatre la solitud que paradoxalment ha buscat, es desdobla en múltiples identitats, i acaba contemplant en quina mesura cadascuna forma part de la seua essència, fent la persona que és”. Esplicava Mínguez, que afegia que “la novel·la està ambientada a Itàlia, país on vaig viure de jove i on torne sempre que m’és possible”.
“Solsmarina té molts components diversos: realisme màgic, xarxes socials, trajectòries personals singulars, etc. Francament, vaig gaudir molt escrivint-la, encara que combinar tants elements també suposava un repte. Ho vaig resoldre amb el peculiar humor de la protagonista, que sap treure ferro a les seues reflexions més transcendents”, conclou Xavier Mínguez.
El Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil era per a David Boteller Mas, amb la seua obra L’últim Ngaranna, al qual li era entregat el Trofeu Aila, de l’àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea per Verònica Cantó, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Amparo Navarro, rectora de la Universitat d’Alacant. Este premi finançat per l’Ajuntament d’Altea està valorat en 4.000€.
Des de la seua infància, David Boteller va tenir un interès especial en l’escriptura i en les novel·les fantàstiques i d’aventures. Ha treballat a diverses institucions vinculades a l’àmbit social i la cooperació internacional que li han permès conèixer de primera mà la realitat dels països amb escassos recursos.
La Marina, una nena de 8 anys amb molt poca confiança en ella mateixa, se sent frustrada per les dificultats que té a l’escola. Esta situació canvia quan, de forma fortuïta, cau a les mans un llibre molt rar. Al llibre s’explica la història de Wangari, una nena africana que és triada pels avantpassats de la seua tribu per trobar un arbre misteriós anomenat Ngaranna. L’arbre és el darrer recurs de la gent de la Terra dels Turons per evitar que la sequera els expulse de casa. Acompanyada pel seu amic Dinganii, una ratapinyada de cabells daurats, Wangari viu una llarga aventura a través de la qual aprèn a superar obstacles i a guanyar confiança en si mateixa. A més, Wangari ha de conviure amb una dificultat afegida: és cega de naixement.
“Estic profundament emocionat per haver sigut guardonat amb el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil. Formar part de la història del certamen és un autèntic honor i una experiència inoblidable. M’agrada partir de fets quotidians per construir històries fantàstiques i despertar la imaginació de lectors i lectores”, declarava Boteller, després de la recollida del premi.
I el Premi Francesc Martínez i Martínez, d’assaig i investigació” valorat amb 3.000€ i finançat per l’Ajuntament d’Altea, al qual se li lliura també el Trofeu Penell, de Serafín Cortés, ha recaigut a l’obra “Llotges, porxos i riuraus. Gènesi i desenvolupament de les “arquitectures porticades valencianes” de l’alteà i arquitecte Miguel del Rey Aynat. En este cas, el trofeu era lliurat per la Pilar Tebar, directora cultural de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
“Llotges, porxos i riuraus. Gènesi i desenvolupament de les arquitectures porticades valencianes” és una monografia sobre un dels tipus de construccions que, juntament amb els corrals, les cases a les seues diverses composicions, les arquitectures primitives, les torres, barraques, safareigs, etc. pretenen crear un corpus que anomena Arquitectures en terra fèrtil i resumeixen l’estat dels coneixements de l’autor sobre l’arquitectura rural valenciana avui dia.
El llibre centra l’atenció a l’arquitectura del porxo o del riurau que el trobem a diversos llocs, però particularment importants a la comarca de la Marina. Les seues formes, materialitat, àmbits d’existència, els vincularem a la cultura de la passa, però també a la cultura arquitectònica dels porxos i llotges tradicionals valencians, essent d’alguna manera les seues variacions locals una riquesa morfològica a l’arquitectura.
La importància d’estos porxos no acaba tan sols en el suport a l’activitat agrària en les diverses facetes, sinó que dóna suport a una manera de viure, viure al riurau a les zones meridionals, donant forma a estos espais de transició entre l’interior i l’exterior de la casa a la granja agrària, que són tan propis de la nostra manera d’habitar-hi.
Per a Miguel del Rey, “este estudi aporta una mirada més enllà de les estrictes relacions del porticat o del riurau com a assecador de raïm passa, per entendre’l com un tipus constructiu vinculat a la cultura del país, propi de la cultura mediterrània que té al territori valencià un llarg recorregut”.
“M’agrada i valore l’arquitectura rural que hem conegut i viscut les persones de la meva generació”, comentava Del Rey, que agraïa el reconeixement a la seua obra.
I la gala era clausurada per l’Alcalde, Jaume Llinares, que agraïa als presents la seua assistència, i a les institucions que recolzen els guardons, el seu suport; com ara la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Caixaltea, l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Aila ediciones i la càtedra Enric Valor de la Universitat d’ Alacant, encapçalada pel seu director i impulsor de Premis Altea, Joan Borja. “Gràcies a tots per la vostra presència i per acompanyar-nos en esta setena gala de Premis Altea. Enhorabona als premiats, que no hi ha dubte que sou els que més esteu gaudit esta nit, però sense els presents no hi hauria gala, i per això l’agraïment més gran és a tots vosaltres”, apuntava Jaume Llinares; qui en la seua breu intervenció lloava el treball de la regidoria de Cultura i feia al·lusió al seu darrer any com a alcalde.
“Si Altea ha de sobreeixir d’este món globalitzat que ens uniformitza ha de ser per la seua clara defensa de la cultura, l’art i el patrimoni. Els objectius que ens van portar a ser Capital Cultural Valenciana els hem de tindre sempre present i renovar. Amb aquest esperit vam iniciar fa 7 anys l’aventura de Premis Altea i ens han passat diverses coses, entre les quals hi ha una greu pandèmia que ens va canviar la vida a tots, però cí hi som. Més fortes i amb més il·lusions que mai. Anys en què la regidoria de Cultura s’ha bolcat perquè estos premis compten amb un reconeixement i mostra d’això és la magnífica acollida entre escriptors i escriptores que este any han presentat 133 originals a concurs. Els participants han superat les nostres expectatives. Cal agrair al jurat la seua feina perquè és dur haver de seleccionar entre tants originals. Gràcies per la vostra tasca”.
L’Alcalde dedicava també algunes paraules al reconegut Toni Mestre i explicava el seu record de quan el periodista ensenyava al seu programa de ràdio expressions correctes en valencià.
Jaume Llinares acabava donant l’enhorabona als tres premiats i indicava, “us heu unit a la llarga llista de guardonats de Premis Altea i gràcies a vosaltres el nom d’Altea segueix lligat amb determinació a la literatura, la investigació i la creativitat”.
“Gràcies per la impagable companyia de l’Orquestra Blava i segur que alguna vegada heu sentit a Joan Borja parlar del sentiment que les persones tenen de pertànyer a una tribu. Per mi hi ha dos qüestions que defineixen el concepte de tribu. Una és la territorialitat; res no és el que som si haguérem nascut a 5.000 km de distància i l’altra és la llengua. Acabaré com volia començar, bona nit tribu. Llarga vida a Premis Altea i gràcies per tot allò que m’heu ofert i fins sempre”. Amb estes paraules Jaume Llinares tancava la gala Premis Altea 2023 i la seua participació com a Alcalde a la mateixa.
