“Centenario 100 Jahre” es podrà visitar fins a 2022 en la Casa Toni El Fuster
La Casa Toni El Fuster, seu de la Fundació Schlotter va celebrar el passat divendres la inauguració oficial de l’exposició “Centenario 100 Jahre” dedicat al pintor alemany que va viure en Altea durant molts anys de la seua vida. L’acte, ajornat per a facilitar l’assistència de públic, va comptar amb les intervencions de la Cònsol Honorífica d’Alemanya en la Província d’Alacant, Dorothea von Drahosch Sannemann; la presidenta honorífica de la Fundació i filla de l’artista, Sibylle Schorlemmer; i la regidora de Cultura, Aurora Serrat.
La Cònsol va dedicar les seues paraules a enaltir l’aportació d’Eberhard Schlotter al món de l’art a partir d’un repàs de l’evolució de la seua obra pictòrica. Per la seua part, l’hereva del pintor va transmetre la satisfacció sentida pel reconeixement que l’Ajuntament i, en general, el públic dedica al seu pare.
Pel que fa a l’organització de la mostra, l’edil de Cultura va agrair a S. Schorlemmer “la seua implicació i dedicació incansable perquè l’obra i llegat del seu pare estiga sempre present a Altea i a tot el món”. Així mateix, Serrat va recordar les paraules que l’artista va utilitzar per a descriure el municipi: “Era el lloc que em va regalar el que els vels impenetrables de la meua pàtria ocultaven, llum i forma. Quin regal! Em vaig enamorar d’Altea i vaig erigir el meu niu en l’antic mur de la ciutat, enmig de tanta humanitat”.
E. Schlotter va desenvolupar durant més de cinquanta anys la seua execució artística en l’estudi personal del barri del Fornet, en el nucli antic alteà. En este espai va nàixer la major part de, com denominava el mateix autor, “el conjunt del seu treball”.
Serrat va emfatitzar que “la celebració del centenari d’Eberhard Schlotter amb les exposicions i activitats al voltant d’aquest festeig són una mostra de l’agraïment i l’estima que el poble d’Altea té cap al pintor alemany. Eixa Altea que sempre ha estat present en el cor, en la vida i en l’obra d’Eberhard Schlotter des d’aquell llunyà estiu de 1954, en el qual els noms dels dos van quedar units per sempre”.
