- El regidor de Cicle Hídric d’Altea s’absté a la Junta General del Consorci d’Aigües, davant d’una abrupta baixada del preu de l’aigua que ha deixa’t sense recursos a este per a donar una solució front a la falta de potabilitat d’aigua a la Marina Baixa
El passat 31 de gener de 2017, va tindre lloc en l’Ajuntament de Benidorm una convocatòria extraordinària de la Junta General del Consorci d’Aigües de la Marina Baixa, en la que el punt quart de l’ordre del dia era: modificació de l’Article 4 de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per subministrament de cabals d’aigua als municipis consorciats.
Este punt de l’ordre del dia venia motivat pel canvi substancial de recursos hídrics propis disponibles en la comarca de la Marina Baixa, perquè hui disposem d’una independència de recursos aqüífers externs, més cars que els propis, amb la conseqüent i previsible reducció de costos per a 2017 en el que el regidor de Cicle Hídric de l’Ajuntament d’Altea, Roque Ferrer, es va abstenir perquè segons ell: «la proposta portada a aprovació de la Junta, proposava una baixada del preu des de 0.49 €/m3 a 0.29 €/m3 la qual cosa deixava una partida pressupostària de tan sols 300.000 € per al 2017 d’inversió en obres de noves instal·lacions, es a dir, tenint en compte que el cost d’una potabilitzadora ronda el 1.000.000 € per a arreglar el problema de potabilitat de l’aigua que estem sofrint diversos municipis de la comarca de la Marina Baixa. Mentre que un altra proposta de baixada consistia en passar de 0.49 €/m3 a 0.37 €/m3 que era més raonable perquè per una banda es reduïa el preu, i és el que tot lo món volem, i per un altra banda garantia una quantitat de recursos suficients per a començar a arreglar el problema de potabilitat de l’aigua en la comarca de la Marina Baixa, perquè el Consorci som tots i totes, no oblidem que és un tema que pot afectar a la salut de la gent consumidora si es fan determinats usos d’este recurs bàsic quan no és potable.
A més a més, el regidor de Cicle Hídric de l’Ajuntament d’Altea li va proposar al Consorci que:
«degut a la seua àmplia experiència en la gestió de l’aigua en la comarca de la Marina Baixa que tirara mà de l’històric de preus dels últims 40 anys i fes els càlculs estadístics pertinents amb la finalitat d’estimar un preu el més estable possible, es a dir, evitar així una fluctuació de més de 20 cèntims d’€uro en funció del volum de recursos propis dins del sistema hidràulic del Consorci o si hi ha que adquirir recursos exògens a este. Perquè, per un costat, esta inestabilitat del preu genera un problema en el equilibri econòmic-financer entre gestors d’aigua municipals i els ajuntaments, i per un altre costat, amb un preu estabilitzat ens podem permetre establir uns cànon que destine recursos a renovar les infraestructures obsoletes o construir-ne de noves necessàries per a millorar el servei o inclús disposar d’una partida de contingències com va proposar el propi Consorci per a poder arreglar problemes sobrevinguts, tot açò sense la necessitat de tindre que recórrer a préstecs bancaris, amb lo qual t’estalvies els futuribles interessos i guanyem en eficiència degut a la gestió comarcal de les grans infraestructures com és esta de l’aigua en la Marina Baixa.
Per això li vaig recordar al Consorci d’Aigües de la Marina Baixa que començant pels seus estatuts de 2015 on diu que s’ha de fer càrrec de la gestió i explotació de les estacions potabilitzadores municipals o mancomunades, passant pel informe de 2011 del Comissari d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica, que apunta directament al Consorci d’Aigües de la Marina Baixa dient-li que és el responsable del control i potabilitat de l’aigua o acabant pel Tribunal Suprem, que a través d’una sentència de 2015 dicta que, els gestors d’aigua en alta, es a dir el consorci, tenen com activitat principal el tractament de la potabilització. La qual cosa invalida jurídicament el seu argument de que la Junta va decidir previ a les dades anomenades anteriorment que cada municipi de manera independent assumia la potabilització de l’aigua.
Per últim, afegint-li a l’anterior, en el cas d’Altea tenim una particularitat que resideix en que les relacions entre el gestor d’aigües municipal i l’Ajuntament no són cordials, entre altres coses perquè les obres d’inversió encomanades per l’últim no gaudeixen de preus de mercat, ja em vist en l’última obra hídrica del carrers Gabriel Miró i Adolfo Quiles que els preus oferits per Aigües d’Altea es disparen un 320% respecte al preu de mercat, amb el conseqüent bloqueig de diners que porta a terme la concessionària Aigües d’Altea perquè l’Ajuntament hui no té renyó per a invertir el que costa una potabilitzadora que ronda 1.000.000 € -per tant- ens trobem en la tessitura d’accedir al xantatge o no fer obres d’inversió fins que posem en marxa una solució ja prevista per a revertir la situació i disposar de capital, encara que portarà uns mesos portar-la a terme».