La regidora d’Agricultura, Carolina Punset; el president de la Cooperativa Agrícola, Francisco Devesa i el Tècnic de l’entitat,Miquel Aznar, han procedit a l’entrega de les primeres llavors recuperades en el Banc de Llavors. Llavors que s’han entregat als hortelans dels Horts Urbans i també als responsables dels Horts Escolars; així ho ha donat a conéixer l’edil d’àrea, qui ha fet insistència en els objectiu que li va portar a posar en marxa, junt amb la Cooperativa alteana, el projecte del Banc de Llavors i que no és un altre que el de “recuperar i multiplicar les llavors autòctones, adaptades a l’entorn i que tenen millor sabor i resistència, evitant així la desaparició de varietats procedents de la Marina Baixa”.
A més de la recuperació d’estes llavors autòctones, la creació d’este banc de llavors permetrà “estudiar el comportament de les diferents espècies, la catalogació de fenotips i el comportament davant de plagues i malalties”, ha concretat l’edil d’Agricultura. Una vegada aconseguida la recuperació d’estes llavors autòctones, es procedirà a la distribució de les mateixes a tots aquells agricultors que ho sol·liciten, així com als responsables dels horts urbans i escolars; dos dels projectes duts a terme per la regidoria d’Agricultura durant el passat any.
Carolina Punset ha exposat que “la principal raó que ens va moure a crear el Banc de Llavors és que Nacions Unides determina que el 90% de les varietats agrícoles de llavors s’han perdut durant el s. XX per l’ús de l’agricultura intensiva, que ha substituït la major part de l’ús de les llavors tradicionals”. En este sentit, i segons ha comentat Francisco Devesa, “es tracta de llavors que estaven quasi a punt de desaparéixer i que han sigut recuperades gràcies a què les persones que les conservaven les han cedit a la Cooperativa perquè podem recuperar-les i ara les repartim entre els agricultors perquè es multipliquen”. Devesa ha explicat que els fruits d’estes llavors recuperades tenen més sabor que les que es comercialitzen per a l’agricultura intensiva, però que el nombre de fruits que produïxen és menor; “per tant per a l’autoconsum ens pareixen apropiades ja que proporcionen una alimentació més sana en la que s’aprofiten més els nutrients i podem assaborir estes fruites i hortalisses tradicionals”.
Francisco Devesa ha qualificat de “molt encertada” la idea de crear un Banc de Llavors Autòctones i ha desitjat que es vaja estenent el projecte dels Horts Urbans “perquè així es recuperaria la imatge de principis del S.XX fins als anys 60′ en la que la major part del camp alteà estava cultivat d’hortalisses”.
Finalment, el tècnic de la Cooperativa Agrícola d’Altea, Miquel Aznar ha desvelat que s’han pogut recuperar 35 varietats, entre les que es troben distints tipus de fesols, tomaques, melons, carabasses, melons d’Alger, cogombres, fesols, pésols, pimentons, dacsa i carabasseta. “Per a la recuperació d’estes llavors hem treballat amb llavors que ens han cedit gratuïtament, algunes d’elles molt velles i mal conservades, però només en un cas se’ns ha donat una germinació del 0%, en resta hem aconseguit traure un gran nombre de llavors”, ha manifestat Aznar; qui a detallat que “s’ha utilitzat una parcel·la de 600m2 a què només se li ha aplicat fibra de coco en les línies de plantació i 1KG de fem d’oví extensiu procedent del terme municipal d’Altea. L’única cosa que s’ha destinat és un sector de reg únic en què només s’aplicava aigua per a intentar portar un model de cultiu ecològic. Quant al tema de plagues no s’ha actuat per a estudiar el comportament de les distintes espècies sobre les plagues per a veure quins són més sensibles a les mateixes. L’únic cas en què hem hagut d’actuar ha sigut en les tomaques, que hem treballat amb trampes de feromona, per a captura massiva i control de la població i tractament setmanal alternat amb productes autoritzats en l’agricultura ecològica”.
