Ahir per
la vesprada tenia lloc una nova activitat del cicle de presentació de llibres,
‘’Altea, llibres a la tardor’’, que ha organitzat la regidoria de Cultura. El
Centre Cultural d’Altea la Vella acollia la presentació de l’obra ‘’La Penya de
l’Ermita del Vicari’’, on es van reunir prop de 50 persones per conèixer esta
obra sobre l’art rupestre i el patrimoni prehistòric a la serra Bèrnia. El
llibre ha estat coordinat per Virginia Barciela, que va estar acompanyada a la
presentació pel regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Altea, Diego Zaragozí i
per Mauro Hernández, Catedràtic de
Prehistòria de la Universitat d’Alalcant.
A més del
nombrós públic també van assistir a la presentació del llibre l’alcalde
d’Altea, Jaume Llinares, així com altres membres de l’equip de govern. Per la
seua banda, Diego Zaragozí feia menció a la gran acollida que està tenint el
cicle, que ahir es celebrava a Altea la Vella, ‘’on es va realitzar esta
presentació sobre la recuperació de l’art rupestre i patrimonial de la Serra
Bèrnia’’.
L’obra
està estructurada en capítols on diversos especialistes en distintes matèries
analitzen les pintures rupestres prehistòriques de La Penya de L’Ermita del
Vicari, en el context del patrimoni natural i històric de la Serra de Bèrnia.
Este
projecte és d’un gran repercussió, sobretot a nivell divulgatiu i com va
explicar la coordinadora del projecte, Virginia Barciela, ‘’les pintures es
coneixen des dels anys 90, però ara s’han tornat a estudiar utilitzant noves
tecnologies més precises i que afecten menys a les mateixes; el estudi també
serveix per difondre-les i protegir-les’’. En aquest aspecte Barciela
assenyalava que ‘’s’han instal·lat tanques, i s’ha condicionat una senda, a
més de la la col·locació d’uns panels que permeteren a la gent visitar l’abric
i conèixer les pintures, ja que eren conegudes a nivell científic, però no eren
conegudes per la gent d’Altea o els visitants’’.
Barciela
afegia que ‘’el tipus de figures que apareixen representades a l’abric ens
permet saber que són unes figures del moments finals del neolític-calcolític,
d’un poc abans del tercer mil·lenni abans de Crist, amb la representació de
figures anomenades ídols bitriangulars, figures amb forma humana, formades amb
triangules’’. ‘’Són pintures que ens aproximen al món simbòlic d’estes
societats, són composicions formades per elements simbòlics, pintures
antropomorfes i motius amb formes de sols i geomètrics’’, concloïa Barciela.
