Altea participa al projecte europeu EnEnwomen.
Hui al matí ha tingut lloc a Altea la primera jornada d’exposició i debat sobre els efectes i conseqüències que la COVID 19 ha tingut sobre les dones; un col·lectiu sensible a les desigualtats. La jornada ha estat presidida per l´edil d´Igualtat, José Luis León Gascón, i la regidora de Participació Ciutadana i Foment de l´Ocupació, Maria A. Laviós, i ha comptat amb la participació d´associacions de dones que lluiten pels drets de les dones i contra les desigualtats de gènere, com a “Mujeres con voz”, associació “Las Kellys Benidorm-Marina Baixa” i l’associació “E-Mujeres.net d’Altea”.
Les jornades, que han estat inaugurades pels regidors León Gascón i Laviós, han comptat també amb la intervenció dels tècnics de les àrees implicades, Paloma Verdú, Braulio Cencerrado i Natividad García, que han explicat els detalls del projecte europeu EnEnwomen del que Altea és partícip i que ha motivat estes jornades de debat.
Tres han sigut les taules de debat i cadascuna ha estat composta per dos ponents. Una representant d’una associació de dones referent en el tema de la taula, i una professional experta en la matèria.
La primera taula de debat ha estat dedicada a la Violència de Gènere. “És molt important conèixer la situació de les dones víctimes de violència de gènere abans de la pandèmia. Analitzar l’impacte que esta va tenir sobre les seues vides pot ser decisiu en este moment per treballar en l’elaboració de polítiques i actuacions que ajuden estes dones a trobar una eixida eficient a la violència de gènere”, ha indicat la tècnica d’Igualtat, Nativitat García, que ha sigut l’encarregada de presentar les taules de debat.
En esta primera taula sobre els efectes que la COVID-19 ha tingut en la violència de gènere, ha intervingut Margarita Luján, presidenta de “Mujeres con voz”. Associació que acompanya i ajuda les dones víctimes de violència. També han pres la paraula la psicòloga Marivi Monfort i l’advocada Elena Bernal, que han posat en relleu l’augment de la xifra de víctimes i les circumstàncies causants.
La segona de les taules de debat, en què s’ha parlat d’ocupació, s’ha indicat que la situació viscuda a les unitats familiars espanyoles durant el confinament té molta relació amb el que ja passava abans d’aquella a la llar, i que la reclusió només va servir per reforçar la bretxa de gènere en el treball reproductiu.
Respecte a com va afectar la COVID-19 al Treball remunerat, l’any 2020 l’informe de l’Enquesta de Població Activa per al quart trimestre recollia que a Espanya la desocupació femenina va créixer en gairebé tres punts (del 15,7% al 18,39%) i es van situar quatre punts percentuals per damunt dels homes (14,39%). La situació d’emergència provocada per la Covid-19 va propiciar que s’arribaren a Espanya taxes d’atur no vistes des de l’any 2016 i que estes afectaven especialment a les dones, ja que la desocupació entre les treballadores, respecte a la dels treballadors, va créixer més del doble, segons dades del Ministeri de Treball i Seguretat Social.
En esta taula han intervingut Yolanda García, en representació de l’Associació les Kellys de Benidorm i de la Marina Baixa, que ha declarat que “les Kellys o cambreres de pis han sigut un dels sectors més durament copejats per la pandèmia”. Yolanda García ha posat exemples que acrediten la seua afirmació com per exemple que els contractes no eren de jornada completa, però sí la feina, i això ha determinat les baixes ajudes que han rebut estes dones, que fins i tot, en molts casos, no hi han pogut accedir a les ajudes per tractar-se de contractes fixos discontinus que no es van incorporar a la feina a conseqüència del confinament.
També ha participat l’edil de Foment de l’Ocupació, Maria A. Laviós, que ha explicat les mesures posades en marxa pel Consistori per ajudar les dones a eixir de la vulnerabilitat en què es puguen trobar, a través de la posada en marxa de programes que els ajuden a formar-se i inserir-se al mercat laboral.
I a la tercera de les taules de diàleg sobre participació social de les dones, tics i bretxa de gènere digital, s’ha analitzat per una banda com la bretxa digital de gènere existent abans de la pandèmia i s’ha aguditzat encara més amb el confinament i amb l’obligació en aquell moment de rebre a les llars la formació en línia. I com este canvi va impactar en les dones, més que en els homes, tant en l’accés a l’educació com a la informació.
En aquesta taula hi han participat Angustias Bertomeu, experta en producció de programari amb perspectiva de gènere i presidenta de l’Associació E-Mujeres.net d’Altea.
En paraules de Bertomeu, “reduir les bretxes de desigualtat, social, econòmica, cultural, digital és fer possible l’autonomia de dones i xiquetes i la possibilitat de tenir una vida pròpia. El dret a tindre una vida lliure de violència, amb autonomia i bon tracte. Tenir dret a la participació social i política en igualtat d’oportunitats, és a dir, a assolir la paritat en la representació social. Un món que no contempla les aportacions, el patrimoni cultural, l’opinió i les necessitats del 51 per cent de la població que som les dones és un món que falseja la realitat i la mostra partida per la meitat”.
Amb Gusy Bertomeu estava asseguda Raquel Ruiz, tècnica de l’oficina d’Atenció a les persones migrants, Pangea, de l’ajuntament d’Altea. Ruiz ha estat la veu de les dones migrants, dones doblement i triplement invisibilitzades per la seua condició de dona, de ser estrangeres i de ser pobres.
Conclòs el debat, els regidors d’Igualtat i Foment de l’Ocupació han agraït la presència de les moltes persones que s’han interessat per esta jornada de treball, les conclusions de la qual formaran part de les mesures a adoptar per part de les administracions per acabar amb les desigualtats com en este cas és la de gènere.
