El músic alteà Noè Rodrigo Gisbert, que combina el seu treball de professor del Conservatori Superior de Música de Salamanca amb la tasca de percussionista solista, oferirà un concert el 20 d’octubre a les 20:00h a Palau Altea en què presentarà el seu primer disc en solitari, que es diu “Paraules”. Així ho ha informat l’edil de Cultura Pepa Victoria Pérez, acompanyada pel mateix artista.
Com ha recordat l’edil, Noè Rodrigo inicia els seus estudis al Conservatori de Grau Mitjà d’Altea i al si de la Societat Filharmònica Alteanense; després cursa el Grau Superior al Conservatori de Saragossa i completa la seua formació al Conservatori d’Amsterdam.
Com a responsable de Cultura, Pérez ha convidat els amants de la música de tota la Comarca a gaudir d´este concert gratuït i lliure, limitat a l´aforament de la sala. L’edil ha conclòs destacant que, “Altea és terra de músics i Noè és un altre dels músics que eix del nostre conservatori i per això vull tornar a destacar l’important treball que es realitza entre la comunitat educativa al nostre poble i municipis limítrofs”.
Per la seua banda, el músic alteà ha reconegut sentir-se il·lusionat amb este concert perquè “significa presentar a Altea l’àlbum debut com a solista, editat per IBS Classical, una discogràfica espanyola establerta a Granada, que al capdavall són les meves arrels”.
Noè Rodrigo detalla que el seu projecte està format per música la majoria inèdita, de la qual hi ha enregistraments però no són oficials i altres dels que no hi ha enregistraments. “És música escrita en els darrers 50 anys, des del 1975 fins al 2015. Inclou algunes de les obres més representatives del repertori de percussió, amb percussionistes internacionalment reconeguts com Iannis Xenakis i altres més propers a nosaltres com Jesús Torres o l’etnomusicòleg Buero Vallejo i obres de nova creació com l’escrita per la italiana Silvia Borchelini”. Rodrigo explica, que conclou indicant que “es tracta d’un disc amb una profunda relació amb el llenguatge i la comunicació. La música com la paraula s’extingeix sense ser pronunciada i és veritat que moltes vegades l’acústica fa que s’estenga, però la percussió a priori no ho pot fer i és des d’este punt en què Xenakis compon “Psappha” en què dóna prioritat al ritme dels versos sobre el contingut melòdic. D’altra banda, una paraula és un moment, una finestra a través de la qual expressa un sentiment i que de manera immediata desapareix. Estes idees són una mica les que motiven la interpretació i també la selecció d’obres per al disc”.
