Modest Barrera, autor de “Com és de gran el meu voler!” i Silvestre Vilaplana, escriptor de “La marca del temps”, introdueixen i signen les seues obres
Ahir a última hora de la vesprada la Casa de Cultura d’Altea albergava la presentació de les edicions de les dos obres guardonades a Premis Altea 2022. “Com és de gran el meu voler! de l’historiador Modest Barrera, distingit amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas i “La marca del temps”, guardonat amb el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, del reconegut escriptor de literatura juvenil Silvestre Vilaplana, són les obres que acaben de veure la llum de la mà d´Aila Edicions, amb l´organització de l´Ajuntament d´Altea i el patrocini de la Fundació Caixaltea.
Al llarg de l’acte, conduït per l’edil de Cultura Aurora Serrat, hi participaven tots dos escriptors, la presidenta de la Fundació Caixaltea, Rocío Gómez i el director de la Càtedra Enric Valor, Joan Borja.
A la cita acudia nombrós públic, entre el qual hi estava l’alcalde Jaume Llinares, que no es va voler perdre esta important cita anual amb les lletres. Un acte esperat al municipi que, després de la Gala Premis Altea, on es donen a conèixer els guanyadors de cada edició, és l’esdeveniment literari que més interès desperta entre la població. Després de 6 edicions, Premis Altea s’ha convertit en una referència a nivell local, però també a tota la Comunitat Valenciana i una mostra són les gairebé 200 obres que este any s’han presentat a concurs.
Després de la presentació dels participants, Aurora Serrat remarcava la importància que aquests premis literaris han assolit al rànquing de llibres més llegits en valencià, posant com a exemple els llocs aconseguits per les obres guanyadores de Premis Altea el 2021. El llibre més llegit de les novel·les adultes era “Aire” d’Elvira Cambrils, Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novela i Prosa Creativa 2021 i també al segon lloc d’obres juvenils més llegides apareixia “El bosc de les ombres” d’Ignaci García, Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2021. Dades reflectides en una publicació del diari La Veu dels Llibres del passat dia 5 de novembre, baix el títol “Els llibres més llegits a les biblioteques valencianes”.
Per la seua banda, Rocío Gómez, presidenta de la Fundació Caixaltea, que finança el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas, expressava satisfacció per poder representar una fundació que té com a objecte principal la promoció social i cultural a través de múltiples col·laboracions amb entitats i associacions i també contínues col·laboracions en edicions de llibres locals i comarcals; especialment amb Premis Altea, amb què l’entitat ha col·laborat des de l’inici del projecte. “Sempre que naix un projecte els impulsors del mateix sentim un vincle especial i no hi ha res que puga omplir més que veure la consolidació del projecte, que ja és un fet edició rere edició. N’és una evidència la gran quantitat d’obres que es presenten i la qualitat de les mateixes”.
A continuació, Aurora Serrat cedia la paraula a Joan Borja “ànima máter” d’aquests premis, que agraïa totes les col·laboracions amb què compten els premis, entre elles la de la Direcció General de Política Lingüística i gestió del Multilingüisme de la Conselleria d’Educació , Cultura i Esports i de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Borja qualificava la presentació dels llibres guanyadors com “el dia important de Premis Altea perquè té un sentit si comprenem que la literatura, com a art de les paraules i de la comunicació, té un sentit com a pur i estricte joc que crea i recrea mons i això no té cap sentit si no som capaços de posar en perill de ser llegits els llibres; d’arribar a mans d’un lector que complete la partida del joc de la comunicació que en el darrer terme és la literatura”.
En paraules del director de la Càtedra Enric Valor, “per a Premis Altea, saber que Modest Barrera, home de prestigi, historiador i que ara guanya premis amb els llibres que fa, o que Silvestre Vilaplana, que és un dels grans autors més llegits , es presenten als Premis Altea és la història d’un èxit. Però això no té sentit si els seus llibres no arriben a les vostres mans i vosaltres doteu de sentit aquell joc incomplet que és la creació literària”.
Sobre el contingut de les obres, Joan Borja parla de l’amor com a protagonista tant a “La Marca del Temps” com a “Com és de gran el meu voler!”. Un amor marcat pel temps en què transcorre.
Però de les sinopsis de les obres eren els mateixos autors els que desvetllaven el fil conductor de la seua creació. Sense gaires detalls, per sorprendre el lector, Silvestre Vilaplana parla d’Altea; una jove que recorda una vida anterior, en un temps i un lloc diferent i que creu haver estat assassinada.
La marca del temps és una novel·la d’intriga que discorre a través de diferents èpoques, amb uns personatges que lluiten per mantenir el seu amor al llarg dels segles i alhora que intenten escapar-se d’un assassí despietat. Com impedir que algú el mate una vegada i una altra?
Durant la presentació Vilaplana, optava per explicar el motiu que porta a escriure este tipus de novel·les destinades principalment al lector jove. “En general, els llibres juvenils són llibres de segona categoria i jo crec que no hi ha res més lluny de la realitat. Jo crec sincerament que la literatura juvenil juga un paper essencial al món literari. Precisament perquè va dirigit als adolescents, la franja on més lectors es perden. Els adolescents estan plens de distraccions i no llegeixen”. “D’altra banda, possiblement el públic més exigent és l’adolescent que l’has d’enganxar des de la primera pàgina i no el pots decebre en cap moment perquè si no desconnecten del llibre. Per això cal treballar-ho molt”; ha afegit Silvestre Vilaplana, autor de moltes de les novel·les juvenils que són de lectura obligada als IES valencians; una obligatorietat amb què indica estar en desacord i que considera contraproduent. “Els adolescents han de llegir per plaer no com a eina de treball”.
De l’altra obra premiada, Com és de gran el meu voler!, Modest Barrera, autor de la mateixa, parla de la relació epistolar construïda a partir d’una confessió d’amor que amaga tota una trama d’aspiracions, frustracions, delictes, deliris i venjances en una època fosca en què tot era impossible. Es pot estimar en un temps de postguerra? Hi ha esperança per a una persona amagada per por de represàlies?
Barrera, es manifestava sorprès per la capacitat de convocatòria de Premis Altea i declarava sentir-se emocionat i content de participar-hi.
“Esta novel·la naix d’una experiència com a historiador. El treball dels historiadors és dilatat en el temps. -Com és de gran el meu voler- té com a base un estudi que vaig fer dels processos que es van obrir en finalitzar la guerra i el trobat em gelava el cor. La narració històrica no permet deixar volar la imaginació i és a la literatura on pots furgar en els sentiments i això és el que m’ha portat a escriure esta obra d’amor i venjances”. Apuntava Modest Barrera, que ha definit la seua obra com un conjunt de cartes que parlen d’amor i més coses. La forma és important perquè, d’una banda, quan escrius cartes, d’alguna manera, no és igual que si parles amb algú cara a cara; no hi ha contacte físic i aleshores és un gènere apropiat també per parlar d’amor. Aquell sentiment que quan es manifesta suspèn la raó. No hi ha cap raó quan apel·lem a l’amor. Este és el plantejament de l’obra, en una època que és la postguerra on es van cometre moltes barrabasades. Hi ha períodes especials en què tot és possible, per increïble que semble, i és ací on es planteja esta relació epistolar entre dos persones, una amagada. S’obri un joc i ací està la clau de l’obra”.
Després de la presentació dels llibres, els autors van signar al nombrós públic congregat els exemplars que la regidoria de Cultura tenia disposats per als assistents.