Casa Toni el Fuster-Fundació E. Schlotter d’Altea fins al 6 de maig.
Ahir a la vesprada, l’artista i professora de Belles Arts Imma Mengual guiava una visita a l’exposició individual que acaba d’inaugurar a Altea. Concretament a la Casa Toni el Fuster i seu de la Fundació E. Schlotter. A la cita acudia nombrós públic, entre el qual hi havia companys de treball de l’artista, alumnat de Belles Arts, amants de l’art i també l’edil de Cultura, Aurora Serrat i l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares.
Moments abans d´iniciar la visita a l´exposició, la responsable municipal de Cultura agraïa a Imma el fet d´exposar a Altea; així com la presència dels assistents, a qui desitjava que gaudiren de la mostra, de les explicacions i reflexions que la pròpia autora de la mateixa compartiria.
Més que una exposició, Imma Mengual, nascuda a Dénia el 1962, defineix la mostra com un festí, que suposa una mirada retrospectiva i una volta de rosca més a l’evolució creativa i la tasca de storyteller escultòric en què està embarcada la artista, dissenyadora, investigadora i docent, l’obra de la qual ha estat exposada a Leipzig, Alemanya; L’Havana, Cuba; Roma, Itàlia; Orà, Algèria; València, Barcelona i Girona, entre d’altres indrets.
Com ella mateixa explicava durant la visita a l’exposició, en esta ocasió Imma Mengual se serveix de l’analogia del fet nutritiu per deconstruir el microcosmos de la família social, on es donen entre d’altres, els rituals i els models que, baix l’aparença estètica immaculada, perpetuen models, reprodueixen esquemes i estereotips més o menys camuflats.
L’exposició està composta per peces que expliquen històries que giren al voltant del desig de recordar i oblidar alhora, des d’una taula, en un dinar familiar. Històries en forma de cronologia, com si fossen paraules en una frase que compon una història més gran. Com ens comenta l’artista, “a casa meua com totes, el que és bo i el que és dolent, esdevé al voltant d’una taula… o baix”. I així, l’artista se submergeix en una lluita interior que suposa la línia física entre l’espai públic i el privat, el resultat del qual són creacions en constant evolució i sobre diversos suports com els ossos producte de menjars familiars que Imma converteix en artefactes escultòrics, que comença en una digestió i acaba a la callada i curiosa mirada de l’espectador.
Al festí expositiu trobem, vigilants, petites peces de malla metàl·lica, contenidors d’ossos que en la seua blancor immaculada, són retinguts en estes caixetes fràgils i tancades, que a poc a poc es van obrint i descomponent, articulant escenes concretes que conversen, que ens parlen de límit, d’espais domèstics que caminen entre allò íntim i privat, i allò públic, que pretenen repensar els límits de les normes que ens acoten, condicionen i classifiquen, allò que no volem. Es tracta d’una proposta comissariada per Lourdes Santamaría Blasco, crítica d’art, experta a l’obra escultòrica d’Imma Mengual i docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.
L’exposició, oberta al públic des del 6 d’abril passat, romandrà oberta, al carrer Costera dels Matxos nº2, fins al proper 6 de maig.
En nom de la regidoria de Cultura, Aurora Serrat convida alteans, alteanes i residents a la Comarca a visitar l’exposició d’Imma Mengual, “perquè segur que no vos deixarà indiferents”.
