La 2a Versió Preliminar del Pla General Estructural, fruit de la participació ciutadana, el procés d’al·legacions, els informes supramunicipals i les propostes de l’equip de govern, tindrà una exposició pública de 45 dies
En novembre de 2015 s’acabava l’exposició pública de la Versió Preliminar del Pla General , després que l’actual equip de govern ampliara el període establert per tal de facilitar la realització de jornades participatives que permeteren la ciutadania conéixer i opinar sobre el Pla. El document que s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (Compromís, PSPV-PSOE i Altea amb Trellat) i Cipal i l’abstenció del PP, és el fruit d’eixa participació i de la necessitat d’adaptar-lo als informes que s’ha rebut d’altres administracions. Un segon punt del plenari, referit a la pròrroga del document d’una any, ha comptat amb el vot favorable de tots els grups, menys el PP que ha votat en contra.
Així, explica la regidora d’Urbanisme, Imma Orozco, “considere que hem millorat, tant com ha sigut possible, el document heretat de PP i Cipal. Sempre hem dit que, en general, no era una mala proposta però que clarament calia millorar certes qüestions i donar solució a aspectes fonamentals que, encara que de difícil resolució, havien de trobar resposta en el Pla General com és el cas de les infraestructures viàries”.
La responsable de l’àrea considera que els terminis en què s’ha treballat esta nova proposta són els adequats ja que “per començar, molts dels informes imprescindibles per a tancar-la van arribar molt tard i calia encaixar totes eixes consideracions, les al·legacions, el resultat de la participació i les noves aportacions que des de l’equip de govern ens havíem compromés a plasmar”.
De fet, recorda, “tots els pobles del voltant també estan tardant moltíssim en aprovar els seus plans. Són el document més important que aprova un municipi i està més que justificat que se li dedique temps. Just per això, des de la Conselleria se’ns ha donat a molts pobles esta oportunitat d’eixir ara a exposició pública amb la Versió Preliminar i la contestació a les al·legacions –en el nostre cas més de 400- i remetre després el document definitiu fins a agost de 2019.”
Per a Orozco, el treball que s’ha fet per millorar el document bé val el temps dedicat. En el cas de la infraestructura viària, que havia rebut informe negatiu per la seua inexistència i la seua incapacitat d’absorbir les necessitats presents i futures d’Altea, s’ha apostat per connectar Altea la Vella- Altea, intentant fer sempre traçats per vies existents per afectar mínimament el territori i evitar així la N-332. També s’ha treballat una proposta més materialitzable i menys agressiva per a la Ronda Sud i una connexió del sector ExpoAltea que siga útil per a la resta de la comarca, més encara amb el previsible alliberament de l’AP-7 i l’execució d’un enllaç sud.
Esta visió global amb què s’ha treballat la mobilitat –per a la qual cosa es va contractar un tècnic extern expert en la matèria- ha valgut que la Conselleria haja inclòs la proposta alteana en el seu Pla per a la Millora dels Accessos de l’AP-7, que ha presentat al Ministeri de Fomento fa poques setmanes. Segons Orozco, “també ha permés donar una alternativa al vial paral·lel al Barranc dels Arcs que havien planificat PP i Cipal i que havia rebut 68 al·legacions. És curiós que eixa va ser l’única aportació que els anteriors gestors van fer en matèria de mobilitat”.
A més, este temps ha servit per justificar a la Conselleria els índex de creixement necessaris, que també havien rebut informe desfavorable i feien impossible tant del sector de Cap Blanc com el d’ExpoAltea, importantíssim per a l’economia alteana. Pel que fa a este últim, cal destacar que, amb la finalitat de diversificar la nostra economia i justificar eixe creixement, es lliga en part a un desenvolupament tecnològic vinculat al sector cultural –ja que l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana ens assenyala com a un nus cultural i és al voltant de les indicacions d’este document que s’ha de fer les propostes.
Una novetat substancial és també que es preveu una reserva de sòl dotacional esportiu en la zona oest del Camí de l’Algar, fora de l’afecció del riu Algar. La infraestructura esportiva en el nostre poble es troba concentrada en un espai on ja no es pot expandir més i apostem per permetre que en el futur es puga ampliar amb dotacions a l’aire lliure que la complementen”.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, els principals canvis donen resposta a les necessitats apuntades per la ciutadania i que, segons la responsable d’Urbanisme, s’han materialitzat en propostes encaminades a incentivar la conservació i regeneració del nostre territori i paisatge.
Pel que fa a les al·legacions, algunes de les 431 presentades troben resposta en este nou document, com les que es referien a deixar com a sòl no urbanitzable algunes unitats d’execució en Altea la Vella o a baixar el límit de 15.000 a 10.000 m2 de superfície mínima per poder construir una vivenda en sòl protegit, que es permetrà vinculant-ho exclusivament al manteniment de la producció i del paisatge agrícola. Per a nosaltres, explica, “és una forma d’incentivar el manteniment del nostre entorn tradicional i evitar l’abandó massiu de finques, que era un dels nostres objectius a l’hora d’abordar el sòl no urbanitzable”.
En quant al període de 45 dies d’exposició pública Orozco senyala que “la llei estableix un mínim de 20 dies però hem volgut, d’entrada, eixir amb 45. Cal tenir en compte que ara només es podrà al·legar a eixos canvis que s’han introduït en esta segona versió, no a tot el document”.
Orozco conclou que “hem treballat a consciència per salvaguardar l’interés general, superar els obstacles que han anat apareixent en forma d’informes negatius i millorar la versió anterior amb la finalitat de fer una proposta de futur respectuosa amb el nostre entorn, realista a l’hora d’abordar i donar solució als problemes crònics del nostre poble i que contribuirà, a més, a diversificar la nostra economia”.
Vicenta Pérez, portaveu del PSPV-PSOE, ha mostrat el seu suport a esta nova proposta del Pla General i ha assegurat que ‘’el fet que Altea tinga un PGOU actualitzat en base, no sols a l’orografia del nostre municipi, sinó ajustant-se a més a les necessitats del conjunt de la ciutadania i on prevalga la sostenibilitat, és absolutament necessari i és un fet pel qual el PSOE ha treballat des de sempre’’.
Per la seua banda, Beatriu Nomdedeu, portaveu d’Altea amb Trellat, també ha votat a favor d’esta nova proposta del Pla General. Respecte al terreny no urbanitzable, Nomdedeu ha manifestat que ‘’la classificació de zona rural comú o de protecció no es realitza en atenció a les parcel·les abandonades o cultivades, si no al potencial del terreny. No hem de perdre de vista que Altea presenta una gran zona de regadiu amb grans possibilitats de transformació amb un microclima especial’’.
‘’Sobre la ramaderia, afegia, que en el document de PGOU presentat per Cipal i PP quedava pràcticament exclosa, he d’apuntar que la ramaderia extensiva és un model sostenible de producció d’aliments. Es tracta d’una activitat productiva que genere una sèrie de serveis ambientals i externalitats positives, com són la prevenció d’incendis forestals i la conservació d’hàbitats de gran interès per a la biodiversitat. Nomdedeu ha ressaltat la modificació del document que dona cabuda a la ramaderia perquè beneficia de forma directa al sector agrícola, al nostre entorn natural, la ramaderia ajuda al manteniment d’un patrimoni cultural viu, és una activitat compatible amb altres usos del territori com el forestal o el turisme, i s’utilitzen recursos que d’una altra manera no són aprofitables contribuint a l’economia circular’’.
Nomdedeu ha defensat la nova proposta de Pla General, perquè és ‘’un document participat i col·laboratiu que dona ferramentes i impuls al sector agrari no el limita ni el restringeix, (no actua de forma contraria als interessos agrícoles); reconeix i autoritza la ramaderia, no la prohibeix. És una necessitat recuperar les activitats lligades al sector primari; allibera un espai natural important, com és el Barranc dels Arcs; fa una proposta realista de mobilitat per al nostre poble; valora el potencial dels nostres camps i potencia la qualitat turística posant en valor els entorns naturals, paisatgístics i cultural, amb un desenvolupament residencial racional i limitat que ens du a un turisme sostenible i diferenciat’’.
‘’Es un document que compta amb una visió supramunicipal per abordar problemàtiques de mobilitat donant resposta a la problemàtica de dos municipis, optimizant els recursos i disminuït la agressió al terreny i alliberant a una zona de valor ecològic com és el Barranc dels Arcs de la pressió d’una carretera. A més, proposa un canvi en el model de desenvolupament local, que lluita per la viabilitat futura i que treballa per la regeneració de les agressions provocades al nostre medi natural, al nostre espai vital’’, detallava Nomdedeu.
Finalment afegia, ‘’és fascinant col·laborar en la creació d’aquest document que té la voluntat de garantir la viabilitat mediambiental, social i econòmica del nostre poble, dotant d’eficiència, qualitat i coherència ecològica els espais’’.
