Select Page

La desembocadura del Algar és una zona humida costanera que com moltes altres zones humides menors, serveix de descans i refugi a infinitat d’espècies d’aus migratòries que ho fan entre les grans zones lacustres d’Espanya, Europa i Àfrica. A més, manté la fauna local ja que aquestes zones són el Comedero de rapaços de les zones ZEPA de les muntanyes de la Marina Baixa. 

Aquesta zona és la nombre 23 del catàleg de zones humides de la comunitat valenciana, que es va redactar en compliment del disposat en l’article 15 de la Llei 11/1994 de 27 de desembre, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat, i que es van incloure mitjançant resolució de 9 de març de 2011, de la Direcció general de Mitjà Natural i Política Forestal, en l’Inventari Espanyol de Zones. 
La importància de la desembocadura del Algar com zona natural plena de vida salvatge va més enllà de l’extens llistat d’espècies presents, ja que significa la lluita de la naturalesa per la seva pròpia preservació en un ambient amb una forta pressió antropica 
Juntament amb espècies d’alt valor ecològic com els exemplars salvatges de focha Curnuda o moruna (Fulica cristata), espècie amb el màxim estatus de protecció entre les aus d’Espanya, es troben espècies exòtiques que colonitzen aquest mitjà. 
Unes arriben de forma ocasional en migracions no usuals com el “teixidor groc” (Euplectes afer) detectat i anellat en el Algar per membres de la SEU-Alacant el pas dia 23 d’agost. 
Aquesta espècie potencialment invasora, podria desplaçar a altres espècies d’aus mosquiteres autòctones i està descrita en el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula el llistat i catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores. 
Tal com comença el R.D 1628/2011; “Les espècies exòtiques invasores constituïxen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat en el món, circumstància que s’agreuja en hàbitats i ecosistemes especialment vulnerables com són les illes i les aigües continentals. La introducció d’aquestes espècies invasores pot ocasionar greus perjudicis a l’economia, especialment a la producció agrícola, ramadera i forestal, i fins i tot a la salut pública”. Aquest preàmbul ens dóna una idea del perill que suposa per a pèrdua de biodiversitat. 
Encara que per causes naturals i ajudades pel canvi climàtic poden aparèixer espècies invasores en un hàbitat vulnerable, és l’acció humana la qual més problemes està causant, mitjançant la introducció indiscriminada i d’espècies. 
No només espècies d’aus amenacen la desembocadura del Algar també mamífers molt perillosos com el coipu, rosegador de més de vuit quilos de pes i gairebé un metre de longitud, de gran fertilitat i capacitat colonitzadora, que va ser retirat del Algar pels agents mig ambientals de la Conselleria poc abans de l’estiu. 
Altres espècie molt comuna i molt agressiva per la seva capacitat de depredació és el galapago de Califòrnia. Criat com mascota en peixera, quan creix és llançat a qualsevol llera o marjal, on causa estralls entre les posades i pollastres d’aus de canyar, o les criatures de la tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) espècie protegida del Catalogo Valencià i per la Directiva Habitats que sobreviu en la desembocadura del Algar 
Encara que la quantitat d’espècies exòtiques invasores d’animals és important, ho és molt més la de plantes aquàtiques o de lleres. El llistat és extens però preocupa amb diferència la proliferació de Hydrocotyle ranunculoides. 
Es tracta d’una espècie d’origen americà, introduïda a Europa com planta ornamental i que es comporta com invasora causant greus impactes mediambientals. Introduïda en els anys 80 en el Regne Unit i en els 90 a Holanda i Bèlgica. Posteriorment s’ha localitzat a França, Itàlia, Irlanda i Alemanya. 
Planta aquàtica perenne estolonifera, tiges postrats radicants en els nusos. Fulles flotants de fins a 18 cm amb vores dentades. Forma denses mates flotants de ràpid creixement en canals, llacunes, embassaments i rius. 
Es va detectar per primera vegada a la Comunitat Valenciana al maig de 2011 en la desembocadura del riu Algar a Alacant. Immediatament es va iniciar un rastrejo del riu aigualeixes dalt i es va determinar la superfície afectada per la planta. Una vegada valorat l’abast de la invasió es van iniciar els treballs d’eradicació al juliol de 2011, utilitzat mètodes mecànics i manuals, mitjançant brigades proveïdes amb vadeadors, rastells, etc. i un camió-grua amb un braç de 7 m i un cassó adaptat per a recollir la planta. Aquests treballs van continuar en la primavera de 2012 però a l’inici de l’estiu la superfície afectada va augmentar preocupantment. 
Després de la desaparició de les brigades Pamer, que realitzaven treballs de manteniment en el riu Algar, i la necessitat urgent de realitzar una acció de control d’aquesta espècie invasora, la regidoria de Medi ambient de l’Ajuntament d’Altea, ha programat diversos camps de treball per a voluntaris ambientals internacionals. 
El passat 31 d’agost va concloure el primer d’aquests camps amb un balanç molt positiu i el 14 de setembre divendres, comença el segon camp que s’estendrà fins al pròxim dia 28. 
Aquests camps internacionals de treball per a voluntaris ambientals s’han ofert per primera vegada a Altea i han suposat una mostra de solidaritat i lliurament a una causa que millora el nostre entorn. Els integrants del primer camp han procedit de diversos països i amb edats compreses entre els 18 i 26 anys: 
França Florent Pascal 18 França Timoth Fournier 18 Alemanya David Faxel 21 Lituània Inga Kubiliute 21 Turquia Sezen Turkkandlar 18 Sèrbia Dragojlovic Katja 24 Alemanya Michael Niemaeyer 20 Espanya Arturo Martinez 26 Japó Sho Takeshita 20 Itàlia Francesca Piacetini 26. 
L’horari de treball dels voluntaris és de 8:00 a 14:00 hores, de dilluns a divendres i a canvi l’Ajuntament d’Altea els ha proporcionat allotjament i manutenció, corrent per compte del voluntari el viatges des del seu país d’origen (Turquia, Japó, etc…). Com vincle amb la ciutadania, els camps de voluntaris conten amb la participació de la secció de voluntaris ambientals de Creu Vermella d’Altea, que enriqueix aquest intercanvi de treballs entre persones molt sensibilitzades amb el medi ambient.
Els treballs han aconseguit obrir una làmina de més de 1500m2 i vam esperar amb aquest segon camp arribar a controlar aquesta espècie invasora tan perillosa per a la desembocadura del Algar. 
Miguel Ángel Capilla Esquitino Regidor de Medi ambient de l’Ajuntament d’Altea. Grup CIPAL

Pin It on Pinterest